Arxiu de la categoria: Històries híbrides

Paisatge enemic

Si mai algú et preguntés quin és el teu paisatge, el que reconeixes com a teu, ho tens molt clar: els llums de la petroquímica que espurnegen quan vas o vens de nit per la Nacional o per la carretera … Continua llegint

Publicat dins de Històries híbrides | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Damnatio memoriae

Tinc uns amics que viuen a un bloc a l’entrada del poble, o a la sortida, depèn d’on vagis. Ja fa uns quants anys que s’hi van comprar un pis i jo hi vaig força sovint, sobretot des que van tenir … Continua llegint

Publicat dins de Històries híbrides | Etiquetat com a | 2 comentaris

Ves que no sigui millor així

Aquest migdia he fet quasi la meitat del viatge de tornada a casa, des d’abans de Riudecols fins a l’entrada de la variant de Reus, enganxada a un remolc obert que portava una atracció de fira de poble. Era una … Continua llegint

Publicat dins de Històries híbrides | Deixa un comentari

Traient suc de l’atzavara

Cada dia, per anar a treballar, passa amb el cotxe pel carrer del Mas Calvó, que desemboca a un camí que es diu igual i que es fa servir de drecera per sortir a l’autovia de Reus a Salou i estalviar-se dues o tres rotondes. A mitja … Continua llegint

Publicat dins de Històries híbrides | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Ara

– No ho xafis! Que no ho veus, que està mullat? L’Elvira arqueja els peus de seguida, dits amunt, però se’ls mulla de totes maneres. Abaixa la vista i veu el xipoller sobre les rajoles de fang. Al davant de … Continua llegint

Anotació | Posted on by | Deixa un comentari

Paciència

  Allà dreta, al mig del menjador, es va tirar enrere la part de dalt de la bata. No vaig tenir temps de veure-li els pits, perquè de seguida se’ls tapà amb les mans creuades: mà esquerra al pit dret … Continua llegint

Publicat dins de Històries híbrides | Deixa un comentari

Desordre

Quan els llibres ja no li van cabre a les prestatgeries, començà a amuntegar-los al passadís. Els apilava de qualsevol manera i més d’una vegada, en passar-hi pel costat, van fer cap a terra. Un dia se’n va cansar i … Continua llegint

Publicat dins de Històries híbrides | Deixa un comentari