Paciència

Imatge

 

Allà dreta, al mig del menjador, es va tirar enrere la part de dalt de la bata. No vaig tenir temps de veure-li els pits, perquè de seguida se’ls tapà amb les mans creuades: mà esquerra al pit dret i mà dreta al pit esquerre. Em vaig adonar que se’ls apujava una mica. Vaig estar a punt de dir-li que no calia, que no els tenia tan caiguts, i menys si pensaves amb l’edat que deuria tenir. Encara feia goig, i tant, un tros de dona, que es diu.

Anava molt pintada, com de costum. De fet, no recordava haver-la vist mai amb la cara neta i no crec que l’hagués reconeguda si me l’hi hagués trobat. També seguia portant els cabells llargs, deixats anar. Si se’ls tallés tampoc seria ella. Una vegada em va dir que ho faria quan fos vella. Llavors, se’ls deixaria ben curts i blancs, sense tenyir, amb permanent i plis. Portaria un vestit jaqueta de color pastel i una bossa de nansa curta penjada de mig braç i es posaria el collaret de perles de la seva mare, que, des de feia molts anys, esperava amb paciència dintre del joier, a veure si es decidia.

Fotografia: Tania Doris, de Pedro Madueño.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Històries híbrides. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s