Arxiu de l'autor: pinedavafe

Xanadu (el conte, no la pel·lícula)

Per no-sé-quantes pessetes, digueu què us ve al cap quan us diuen Xanadu: La capital d’estiu de l’imperi mogol El nom de la mansió de Ciutadà Kane Aquella pel·lícula infumable de l’Olivia Newton-John en què tothom va patinant El nick … Continua llegint

Publicat dins de autobombo | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Patrimoni oblidat, memòria literària

    El passat mes de març es va inaugurar al monestir de Poblet l’exposició “Patrimoni oblidat, memòria literària”, que vol relacionar elements patrimonials desapareguts, que hagin estat en ruïnes en algun moment o bé que encara hi estiguin, amb … Continua llegint

Publicat dins de autobombo | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Paisatge enemic

Si mai algú et preguntés quin és el teu paisatge, el que reconeixes com a teu, ho tens molt clar: els llums de la petroquímica que espurnegen quan vas o vens de nit per la Nacional o per la carretera … Continua llegint

Publicat dins de Històries híbrides | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

El planter

Vaig amb la L. a l’hort urbà on aviat començarà a treballar. Avui l’inauguren. És a un solar a la part baixa de Tarragona, molt a prop de la Chartreuse. L’envolta un rogle d’edificis de set, vuit, nou pisos. El … Continua llegint

Publicat dins de Històries sentides | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

La llavor de la ruïna

“Sol i fred. Pot dir-se que és el primer dia de l’hivern. Però aquest matí, ja vora les 11, feia bo d’anar i he sortit per fer una gestió. Com que donava goig de caminar, m’he allargat fins a la … Continua llegint

Publicat dins de Històries llegides | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Espiritistes entre nosaltres

L’altre dia vaig llegir que havien arrestat a Barcelona i a Manresa diversos membres d’un ateneu llibertari, es veu que per suposats actes de terrorisme. Tampoc és que em sorprengués molt, perquè aquest tipus de detencions de tant en tant … Continua llegint

Publicat dins de Històries llegides | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Damnatio memoriae

Tinc uns amics que viuen a un bloc a l’entrada del poble, o a la sortida, depèn d’on vagis. Ja fa uns quants anys que s’hi van comprar un pis i jo hi vaig força sovint, sobretot des que van tenir … Continua llegint

Publicat dins de Històries híbrides | Etiquetat com a | 2 comentaris

Ves que no sigui millor així

Aquest migdia he fet quasi la meitat del viatge de tornada a casa, des d’abans de Riudecols fins a l’entrada de la variant de Reus, enganxada a un remolc obert que portava una atracció de fira de poble. Era una … Continua llegint

Publicat dins de Històries híbrides | Deixa un comentari

Traient suc de l’atzavara

Cada dia, per anar a treballar, passa amb el cotxe pel carrer del Mas Calvó, que desemboca a un camí que es diu igual i que es fa servir de drecera per sortir a l’autovia de Reus a Salou i estalviar-se dues o tres rotondes. A mitja … Continua llegint

Publicat dins de Històries híbrides | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Ramadà

Matí de dissabte. Encàrrecs a Tarragona. Aparco al costat de l’estació d’autobusos i vaig a esmorzar a una cafeteria del carrer d’Higini Anglès. No hi vaig gaire sovint, tenen la música massa alta i m’atabala, però avui ja m’està bé. … Continua llegint

Publicat dins de Històries sentides | Etiquetat com a | Deixa un comentari