Traient suc de l’atzavara

Cada dia, per anar a treballar, passa amb el cotxe pel carrer del Mas Calvó, que desemboca a un camí que es diu igual i que es fa servir de drecera per sortir a l’autovia de Reus a Salou i estalviar-se dues o tres rotondes. A mitja alçada del carrer hi ha un ramal del mateix camí, que no deu ser gaire transitat perquè, des de fa temps, un parell de tiges seques d’atzavara han mig caigut del pes, fent-hi barricada.

Com que entre setmana sempre va just de temps, no s’hi pot aturar, fins que un dissabte hi passa per davant i li ve un rampell. Aparca el cotxe davant d’un dels xalets on un senyor trasteja pel jardí i, mentre el mira amb cara d’on va ara, aquest, s’acosta a les atzavares i en tusta la tija, per comprovar com fusteja.

A partir d’ara, el més fàcil seria que el personatge fes una diatriba sobre la mediterraneïtat de l’atzavara, la humilitat d’aquesta planta que falca els marges dels camins, la invisibilitat d’aquells elements del paisatge que, de tan vistos ni els veus, però quan ets a la meitat del discurs te n’adones que el text sembla més aviat un article d’aquells que surten als suplements dels diaris d’estiu. Ho esborres.

Una altra opció seria recórrer a la nostàlgia, amb el personatge recordant com a casa seva es feien servir de punxons les punxes del final de les fulles d’atzavara, escapçades amb unes tisores de podar i ben assecades fins que semblaven fets de banya, per buidar els caragols, bullits o a la brasa, i menjar-se’ls amb allioli. Fins i tot, en una hipèrbole sentimental, el personatge podria assegurar que aquells caragols, menjats amb els punxons d’atzavara, eren més bons que no pas els d’ara, que no valen res, evidentment.

També podries fer esment d’aquell text de mossèn Cinto que vas trobar a Endrets i que explica com la canalla jugava amb les flors de l’atzavara (Aqueixes flors són molt cercades per les criatures per jugar a bailarins. Les obren, si són poncelles, les agafen pel mànec, i, donant-hi petits cops, fan moure los estàmens, que salten cama ençà cama enllà escambellers, mentres ells los diuen tot cridant: «Balla, balla, bailarí.»). Que el text faci referència al Maresme i no al Camp de Tarragona no t’amoïna gaire, més que res perquè, a través d’ell, pots explicar que, al teu poble, de les tiges d’atzavara se’n diu justament “pal de ballarí” (que només ho hagis sentit dir a Mont-roig tampoc no és important). Tornant a l’element nostàlgic, el personatge també pot explicar els seus records de com s’agafaven aquests pals de ballarí, flexibles i resistents alhora, per fer-los servir de bigues als sostres de canya dels masos del terme i també per fer-ne escales de mà, prou lleugeres com per no esllomar-se carretejant-les a l’oliva.

Això de les escales et fa pensar que potser podràs aprofitar alguna cosa d’aquell llibre del (Josep Miquel) Martí Rom, Joan Miró i Mont-roig: pal de ballarí (1911-1929), perquè el personatge expliqui, ja t’ho faràs venir bé, com l’atzavara, el pal de ballarí i les escales són elements relacionats en la pintura de Miró, i com simbolitzen la transcendència cap a un estadi, artístic i vital, superior, prefigurada en la flor de l’atzavara, que només surt quan la planta mor (“L’atzavara és tan avara, que no se’n recorda de florir fins l’hora de morir”).

Per il·lustrar-ho tot, podries afegir-hi aquella foto de Joaquim Gomis que hi ha a Flickr, i que no hi ha manera de descarregar-se, on hi surt el taller de Miró al passatge del Crèdit de Barcelona, amb un armari d’una porta que, a sobre, hi té, com si fossin models estàtics, un cistell d’espart amb flors d’atzavara i, al costat, una escala de mà de joguet. O també aquell quadre, Terra llaurada, amb aquella atzavara estilitzada, només dos fulles i pal de ballarí, que fa angle amb l’arada/arbre que va llaurant la terra, amb solcs paral·lels, perfectes. Calla, que potser ho tenim.

terra_llaurada

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Històries híbrides i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s