La llavor de la ruïna

“Sol i fred. Pot dir-se que és el primer dia de l’hivern. Però aquest matí, ja vora les 11, feia bo d’anar i he sortit per fer una gestió. Com que donava goig de caminar, m’he allargat fins a la punta del Miracle, on hi ha aquell edifici solitari i bescantat que ha resultat el restaurant Marina Roc, tot blanc i d’un estil “mona de Pasqua” sense gaires ous, és a dir, sense pretensions. Diuen que amb aquest edifici ha començat la urbanització d’aquesta punta de roca seca que el batre del mar va foradant. Sento el cop de les ones que ressona en les coves que les ones mateixes han obert a còpia de segles. Però han estat els homes que han fet un caminal, amb paviment d’asfalt, que va de la platja pròpiament dita fins al Marina Roc. El mal és que ja no és possible d’arribar a la punta del penyal sense passar pels dominis del nou edifici. Sembla impossible que les autoritats ho hagin permès. Amb tot, com que no hi ha ningú, aparentment, i l’obstacle no és gaire alt, el salto i, cap a l’esquerra, cerco el “banc”, excavat a la roca, fet, potser, pels romans (no fan pagar res de fantasiejar) i on solia seure, ja fa anys, en els primers temps de ser a Tarragona. Era un lloc ideal per a descansar i contemplar el joc de les ones, sobretot a l’estiu, de cara a la immensitat. Ara, cerco el “banc” -que tenia, perquè no hi manqués res, un respatller natural- i, com que no el trobo acabo per adonar-me que han fet un crim contra la natura i la història, tot colgant de ciment aquell indret incomparable per bastir la terrassa del restaurant. Però això no serà sense càstig perquè m’adono que el singular i lleig edifici ha començat a degradar-se abans de ser ni tan sols inaugurat. La humitat fa caure l’emblanquinat de les parets exteriors i es veuen taques fosques ça i lla.”

Quan, fa uns mesos, vaig trobar aquest text d’Artur Bladé i Desumvila al seu dietari Viure a Tarragona, vaig pensar què se’n devia haver fet, d’aquest Marina Roc. L’únic restaurant que sabia que hi havia hagut en algun moment a la punta del Miracle és el del fortí de la Reina, però aquest ocupava el fortí mateix, no un edifici construït de cap i de nou com explica Bladé. Em va picar la curiositat i, espigolant d’aquí i d’allà, l’únic entrellat que n’he pogut treure és que el Marina Roc el van construir, a tocar del fortí i arran de mar, l’any 1965, i que mai no va arribar a tenir llicència d’obertura perquè, al cap de poc d’acabar-lo, hi va haver un canvi en la legislació que no va permetre que s’obrís. D’aquí que, només tres anys després, el desembre de 1968, Bladé, en escriure aquest apunt al seu dietari, ja tingués la intuïció que això acabaria de mal en borràs, i que la degradació de l’edifici, que ja començava a apuntar-se, era una venjança per la barrabassada de construir a la punta del Miracle i destruir-ne l’entorn. El càstig definitiu, però, es va demorar uns quants anys més, i el restaurant es va anar esllanguint fins l’any 1980, quan, segons la notícia d’un butlletí municipal que m’ha aconseguit l’Esteve Masalles, s’inicià un expedient d’enderroc que no s’executà fins l’any següent, quan es van acabar aterrant les quatre parets que en quedaven. Acabava així l’agonia de l’edifici. Una agonia que, per a Bladé, es pot dir que comença quasi bé en el moment en què se’n posa la primera pedra, com si només la idea de construir en un lloc com la punta del Miracle sigui tan antinatural que estigui predestinada a la destrucció, com més prematura millor.

Aquesta premonició de la ruïna és semblant a la que té W. G. Sebald quan fa referència al Palau de Justícia de Brusel·les a Austerlitz.

“de algún modo sabíamos naturalmente que los edificios que crecen hasta lo desmesurado arrojan ya la sombra de su destrucción y han sido concebidos desde el principio con vistas a su existencia ulterior como ruinas…”

Les fotos del palau ens mostren un edifici colossal, un pastitx entre neoclàssic i neorenaixentista amb columnes i pilars a diferents nivells, escalinates flanquejades per escultures gegantines i terres amb mosaics de marbre. L’aberració, en aquest cas, es troba en la desmesura de les proporcions de l’edificació del Palau, tan antinaturals com la ubicació del restaurant tarragoní a la punta del Miracle. A diferència del cas d’en Bladé amb el Marina Roc, però, la profecia de Sebald encara no s’ha complert i aquest palau resta dempeus a dia d’avui. En canvi, ambdós autors, en referir-se a aquests edificis, veuen que des del mateix moment de la seva construcció tenen com a raó de ser la seva decadència. D’alguna manera, porten a dins la llavor de la ruïna, una llavor que, en el cas del Marina Roc, va germinar de seguida.

Davant d’això, és prou significatiu que les úniques fotografies que he trobat d’aquest restaurant, una sèrie de cinc imatges que l’Arxiu Municipal de Tarragona ha penjat al seu catàleg en línia, siguin precisament de la seva demolició. Com si la seva destrucció fos el punt culminant de la seva existència.

marina_roc

D’aquestes cinc fotografies n’he triat una on es veu com les excavadores fan l’empenta final per acabar amb el poc que queda dret de l’edifici, runa sobre runa. Més que un enderroc, és una eutanàsia. A la paret que és a punt de caure, hi ha una pintada feta amb esprai, en majúscules. THE VIKINGS. Es veu més que el rètol, mig esborrat, que assegura que allà hi havia un restaurant. La pintada és força amunt; per fer-la, el grafiter es devia haver enfilat per la façana, falcant els peus en el més mínim sortint. A sota, segur que devia tenir algú de públic per animar-lo en la seva gesta i també per ser-ne testimoni, com els dos homes que donen fe de la destrucció de l’edifici. He ampliat la foto per veure’ls bé i m’he fixat que a un d’ells li falta una cama, tallada arran de l’engonal. Es recolza en dues crosses i porta una bossa en bandolera que li ocupa l’espai reservat a la cuixa.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Històries llegides i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s