Desordre

Imatge

Quan els llibres ja no li van cabre a les prestatgeries, començà a amuntegar-los al passadís. Els apilava de qualsevol manera i més d’una vegada, en passar-hi pel costat, van fer cap a terra. Un dia se’n va cansar i tornà a col·locar un llibre damunt de l’altre, passant un cordill pels quatre cantons i anusant-lo sobre la coberta del llibre del capdamunt. N’anà formant columnes, recolzant-les a les parets del passadís i, si bé eren força més estables que abans, també donaven una sensació d’encara més provisionalitat, com si estiguessin preparades perquè algú les prengués.

 Mesos després, quan hi tornava a haver piles de llibres pel voltant que queien cada cop que les fregava amb les cames, volgué fullejar-ne un i recordà que es trobava en un d’aquells munts relligats. Estava convençut que el llibre de sobre era “El viajero y las sombras”, així que no li costà gaire localitzar-lo. Deslligà, no sense dificultat, el nus del cordill i, en retirar-lo, veié que la pols havia marcat amb una creu la portada del primer llibre. Somrigué en pensar que potser era una senyal, i l’obrí, esperant no sabia ben bé què.

Imatge: Bea Sarrias, “Tríptico libros”.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Històries híbrides. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s