Ara

Manuel Álvarez Bravo, El Umbral (The Threshold), Mexico, 1947

– No ho xafis! Que no ho veus, que està mullat?

L’Elvira arqueja els peus de seguida, dits amunt, però se’ls mulla de totes maneres. Abaixa la vista i veu el xipoller sobre les rajoles de fang. Al davant de la pica, la Dolors, amb una baieta, mira d’aturar l’aigua que surt a dojo d’una ferrada rebentada.

Ara és el moment. Les vegades que la Dolors l’ha cridada perquè ha ensopegat i li ha caigut cendra a terra (sibeca, no fas res de bo!) o perquè ha esberlat un plat (els amos no guanyaran per pagar el que trenques!) li passen pel davant una rera l’altra.

Ara li pot dir allò que sempre li ha volgut dir (bagassa, no serveixes per a res!), amb aquell urt que gasta (senyora, no pateixi, que jo l’espavilaré), que es pensa que és qui sap què (tu, a mi, no em miris així, que no saps qui sóc, jo).

Ara que la veu allà agenollada, li clava puntades de peu per tota la cara, que li fa saltar les poques dents que li queden. Estabornida, li entafora la baieta a la bocota i, si no n’hi ha prou per escanyar-la, ho remata amb l’ansa de la ferrada, ben apretada al coll.

– Però què fas, aquí al mig? Vine i ajuda’m, fleuma, que ets una fleuma!

Fotografia: Manuel Álvarez Bravo, El Umbral, Mexico, 1947

Anuncis
Anotació | Aquesta entrada ha esta publicada en Històries híbrides. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s